Un cop més... un cop més i les coses canviaran molt. Bé, de fet, ja han canviat. Has sigut capaç de fer que tots els anys viscuts al teu costat s'hagin convertit en cendres. Ara, per molt que miri cap endarrere, ja no existeixes. No m'entra al cap com algú com tu, tan buit, que es creu tan gran, va poder convertir-se en el meu alter ego durant tot aquell temps. És possible que tinguis raó. Que sigui tot el que dius que sóc. Però mira... a diferència d'altres, jo sóc capaç d'arribar a un estat d'èxtasis, més gran que als que arribarà molta gent, sense necessitat de fastidiar als altres. Sóc capaç de viure la meva vida, de saber qui sóc, què vull fer, què m'estimo. Sé fins on està bé que arribi i fins on vull arribar. No puc donar consells, però intento que la gent que me'ls dona a mi sigui bona gent.
D'aquí poc acabaré. Començaré una etapa nova, tornaré a escriure com abans, tornaré a riure com abans, amb els de sempre. I tu... què faràs tu? Pensar que el món gira al teu voltant?
No... les coses no van així. A mi se'm fa feliç amb molt poca cosa. I tu vas arribar un moment en el qual m'estaves matant, m'estaves buidant per dins. M'estaves traient les coses que m'agraden per tirar-les al terra i trepitjar-les fins que es convertissin en pols.
Ja prou.... ja prou. Bastant has fet. Només espero i desitjo, que ara si ens creuem un dia pel carrer, tan sols et comportis igual com si et creuessis amb algú que no coneixes. Perquè sincerament, jo et coneixia, però ara mateix ben bé no sé ni el teu nom.
A la merda el temps, no serveix per a res. Ni les promeses. No tornaré a dir mai més 'per sempre'. En tot cas, el que faré és dir-li a la gent que m'estimo el que sento, escriuré quan em vingui de gust. I sobretot, no faré que les coses vagin més ràpid del que han d'anar.
Ets despreciable. I em fa mal que algú com tu s'hagi convertit en un monstre. Encara que tu pensis el mateix de mi. Jo almenys puc seguir dient que sóc viva, no com tu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada